Les dues cares de Drizzt do’Urden

 

005ff0149951feb9667b114851bcbf75

 

Després d’una parada de gairebé un any per motius de falta de motius (o motivació), he decidit reviure aquest blog amb ni més ni menys que una ressenya triple: la trilogia El elfo oscuro, que R.A. Salvatore va escriure a principis dels anys 90 i que es compon de les novel·les La morada, El exilio i El refugio. El conjunt narra les peripècies de l’elf obscur, o drow, Drizzt do’Urden en la seva odissea per arribar a viure segons els seus principis i allunyar-se dels preceptes corruptes de la societat drow. En castellà, les novel·les les publica l’editorial Timun Mas.

La societat drow es regeix una mica segons el mateix lema que la política espanyola: que no t’enxampin. Els drows, éssers malvats, sanguinaris, egoistes que tan sols busquen el creixement personal i complaure a la seva caòtica deïtat, la Reina Aranya, toleren, i fins i tot aplaudeixen, tota mena de crims si el seu autor no deixa pistes. En cas contrari, el criminal es jutja, es condemna i l’execució es converteix en un acte molt celebrat a la ciutat de Menzoberranzan.

m Drow Elf Ranger Med Armor Dual Sword urban Hamlet tavern portrait Drizzt Do'Urden by Emkun lg Dark Fantasy Art, High Fantasy, Medieval Fantasy, Fantasy World, Fantasy Portraits, Character Portraits, Character Art, Dnd Characters, Fantasy CharactersPerò no ens allunyem del personatge principal, eix i ànima de les tres novel·les. Drizzt (pronuncieu-ho Drizit), és un drow diferent, capaç de sentir pietat i empatia, qualitats que desagraden profundament a la seva família i a la societat. És per això que decideix abandonar Menzoberranzan i començar una nova vida a la superfície (m’havia deixat de dir que els drows viuen sota terra) treballant com a agent matamonstres al més pur estil Geralt de Rívia.

Val a dir que vaig començar la trilogia amb ganes. No en va Drizzt és un dels personatges més carismàtics de tot l’univers Dungeons and Dragons. Però ja al cap de poc d’haver començat la lectura de La morada em vaig adonar de quin peu calça Salvatore. És un d’aquells autors que t’ho donen tot mastegat i digerit. Un d’aquells autors que no segueixen la que jo crec que és la màxima de la bona literatura: mostra, no expliquis. Salvatore explica. I ho explica tot. Explica què pensen els personatges. Explica com se senten i el perquè de les seves accions. Explica els combats descrivint fil pel randa les tècniques i moviments, creant paràgrafs superflus i difícils d’imaginar.

Malgrat aquesta màcula, La morada és un llibre decent. Exceptuant alguns passatges una mica ridículs (com quan Zaknafein do’Urden, amb l’ànima torturada, es lamentar en veu alta en un racó apartat de la ciutat), la història és sòlida, l’autor sap impregnar de malícia els carrers purpuris de Menzoberranzan i aconsegueix dibuixar de manera gens tediosa els intricats mecanismes que regeixen la societat drow i les seves institucions.

Menzoberranzan | Faerûnpedia | Fandom
Drizzt do’Urden abandona Menzoberranzan

No passa el mateix amb el segon llibre, El exilio. Aquí Drizzt renega de la seva raça i comença una existència ermitana als túnels de la Antípoda Oscura, que és com s’anomena el mon subterrani que habiten els drows (i altres criatures temibles). La Antípoda Oscura és un lloc desèrtic, vacu, i vàcues són també les pàgines de El exilio. Per suplir aquesta carència Salvatore s’esplaia amb descripcions avorrides de lluites de les que el lector ja en sap el guanyador i converses banals entre Drizzt i el seu amic Belwar Dissengulp. No és fins a les pàgines finals del llibre que la lectura m’ha atrapat. Per sort, en no tractar-se cap d’aquests llibres de lectures difícils, hom pot llegir en diagonal sense perdre el fil.

Arribem així al tercer volum, El refugio, on se’ns expliquen les aventures de Drizzt a la superfície. Per a mi, el millor de la sèrie. Potser perquè transcorre en un ambient més tangible, lluny de l’ignot mon subterrani, he tingut la sensació que Salvatore es trobava més còmode en l’escriptura. L‘estil l’he trobat més dinàmic, els personatges amb caràcter, les batalles trepidants i amb rerefons, i en més d’una ocasió se m’ha posat la pell de gallina. Algunes de les reflexions de l’elf obscur són, a més a més, notables, i transcendeixen la intenció purament lúdica i d’entreteniment que impregna la trilogia sencera. Un volum per recordar i que deixa ben clar per què Drizzt do’Urden és un dels personatges més populars dels Regnes Oblidats.

Vist globalment, El elfo oscuro és una trilogia imprescindible pels fans de Dungeons and Dragons i una lectura entretinguda, sense pretensions, per a qui no ho sigui. El món que conté les seves pàgines és vast i les diferents societats que l’habiten estan ben definides (un dels avantatges de treballar amb universos ja prefabricats, com és el cas de Dungeons and Dragons, és que no han estat creats per una sola persona sinó per la conjunció de moltes ments. I això es nota). La seva prosa òbvia, però, esparverarà els amants de la literatura refinada.

 

VALORACIÓ:

La morada 3/5

El exilio 2/5

El refugio 4/5

Drizzt Do'Urden 2 ( Elfo Oscuro ) de R. A. Salvat

 

Imatges extretes de: pinterest.de (primera), faerun.fandom.com (segona), castbox.fm (tercera).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s