Skørdåt I: Quan les expectatives es compleixen

Què és el que defineix una bona història?

És una bona història aquella que t’obre els ulls, aquella que se’t grava al cervell i sobre la qual no pots parar de barrinar mentre passen les hores de la nit? O potser és aquella que simplement t’entreté i t’arrenca una estoneta de les misèries quotidianes?

És inevitable que en començar un llibre, o una pel·lícula, o una obra de teatre, tinguem ja una idea del que n’esperem. I una bona història és aquella que s’ajusta, o va més enllà, d’aquestes expectatives. Si comencem una pel·lícula de David Lynch amb la idea fer unes rialles amb amics i passar una estona lleugera, ens decebrà de la mateixa manera que si encetem una pel·lícula de Rambo esperant veure un document rigorós sobre l’art de la guerra. Però si ens agafem aquesta mateixa pel·lícula de Rambo com el que és, una fantasia bèl·lica d’escassa plausibilitat, aleshores en gaudirem. Dins del seu àmbit, tant és bona una pel·lícula de David Lynch com una de Silvester Stallone.

Feta aquesta reflexió podem passar a la ressenya que avui ens ocupa: Skørdåt I: Nou maneres de morir a l’espai, de Xavier Rull, publicada per MS Publishers.

Skørdåt 1: Nou maneres de morir a l'espai (Catalan Edition) eBook ...

Skørdåt I: Nou maneres de morir a l’espai ens endinsa en una distopia on les naus funcionen amb combustibles fòssils i el Sistema Solar és una anarquia salvatge on un govern feble és incapaç d’evitar que cadascú faci el què li roti. Enmig d’aquest escenari caòtic, els tripulants de la nau Skørdåt s’afanyen per guanyar-se les garrofes a cavall entre la llei i la trampa, actitud que vistes les circumstàncies jo consideraria lloable.

Nou maneres de morir a l’espai no és una novel·la perfecta. He tingut la sensació que Rull s’esforçava massa per crear un món vast i complex, innecessari per revestir una novel·leta de cent cinquanta pàgines. L’epíleg, explicant les mil idiosincràsies d’aquest món, així com les explicacions científiques que l’autor intercala per aclarir el perquè de les accions dels personatges o la naturalesa dels planetes que visiten les he trobat sobreres. Molt més efectiu hagués estat fragmentar aquestes explicacions ens frases curtes integrades en la narració que no pas tals exabruptes didàctics que no fan més que expulsar el lector de la història.

Parlant d’exabruptes; tampoc el ritme de la història l’he trobat fluid. Situacions que se’ns pinten com molt complicades es resolen en poques pàgines i de manera poc creïble. Com a exemple posaré l’ingrés de Mikka com a tripulant de la Skørdåt. Si els skordatians són gent  tan hermètica com se’ns pinta, si realment són de gatell tan fàcil a l’hora de desempallegar-se dels indesitjables, com és que Mikka no tan sols entra  formar part de la tripulació sinó que a més pràcticament el reben amb els braços oberts?

I ja tot sigui dit, sovint he detectat que l’autor empra la mateixa paraula repetides vegades en la mateixa línia. Però això es soluciona fàcilment amb una lectura atenta.

I aquí acabo amb la part negativa. Sí tens raó. El que es diu curta, no és. Aleshores, per què he valorat aquest llibre amb un 3? Ens hem tornat bojos? Potser sí. Però el cas és que malgrat les seves mancances, Skørdåt I: Nou maneres de morir a l’espai m’ha agradat. Potser perquè ja la seva portada desenfadada em va advertir del que m’esperava. Potser ja vaig començar la lectura disposat a enfrontar-me a una Space Opera d’escassa lògica i rigor científic. Els diàlegs els he trobat enginyosos i amb un ús molt sòlid de l’argot 100% català que tant ens manca als nostres carrers. El fet que cada personatge parlés una variant dialectal he trobat que afegia un plus de frescor al conjunt. I realment, en cadascuna de les seves incongruències argumentals hi he vist més humor que defectes; d’alguna manera, el to desenfadat de la prosa em donava a entendre que l’autor sabia que això que escrivia no podia ser però que se li en refotia. Reprendre la lectura d’aquesta novel·la no em costava gens. En tenia ganes. Perquè Skørdåt I: Nou maneres de morir a l’espai m’ha fet passar una bona estona i, al cap i a la fi, d’això és del què es tracta.

Us recomanaria aquest llibre si teniu ganes de llegir una esbojarrada fantasia espacial. Ara, ni se us ocorri acostar-vos-hi si el que preteneu és llegir ciència-ficció en el més pur sentit del terme.

VALORACIÓ:

3/5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s