Sang sobre la neu

Islàndia negra. Aquesta és l’atractiva etiqueta de la coberta de L’Ombra de la Por, de Ragnar Jonasson, publicada en català per l’editorial Columna. Novel·la negra engendrada en un país que a l’hivern amb prou feines veu la llum del Sol, on els torbs confinen la gent a casa durant dies sense res més a fer que planejar mil maneres de matar.

L’Ombra de la Por ens trasllada a Siglufjördur, un aïllat poble de pescadors del nord d’Islàndia. Aquest és l’oclusiu escenari d’uns assassinats que posaran a prova el protagonista, l’Ari Tór, un policia novell acabat d’arribar de Reykjavík, i la desacostumada policia local del poble. En el seu periple, l’Ari aviat descobrirà que sota la calma aparent de Siglufjördur rebull un brou amarg de secrets personals i no tan sols haurà de pugnar per resoldre els crims sinó també per vèncer les reticències d’una comunitat tancada i el jou de l’hivern subpolar.

Siglufjördur a l’hivern

L’Ombra de la Por és una novel·la negra correcta, però bàsica. Potser tenia les expectatives massa altes però he trobat els crims poc originals i els modus operandi prosaics. Els personatges, massa nombrosos per una novel·la de poc més de 350 pàgines que a més s’explaia desenvolupant els seus rerefons en una pràctica que algú podria qualificar de world building però que a mi m’ha semblat sobrera. Bé podria ser que l’autor preparés el terreny per a la segona part, La Mort Blanca, on aquests rerefons potser siguin rellevants, però el cert és que a L’Ombra de la Por obre molts fronts i una vegada acabada m’ha deixat la sensació de caps per lligar.

Com a punts positius diré que enganxa; la prosa és lleugera i tot i que l’autor explica massa coses pel meu gust no es fa tediosa. Entre el maremàgnum de personatges n’hi ha uns quants de d’identificables, com per exemple en Tómas, el cap de policia i en Hrólfur, celebritat local. D’altres són poc més que un nom però aquesta manca de desenvolupament va lligada a la superpoblació de personatges ja esmentada. Ara, les relacions que estableixen entre ells són creïbles, naturals i ben treballades; sembla que per l’autor l’important fos el poble com a superorganisme i no els habitants en particular. I per acabar-ho d’adobar, l’hivern: ventós, angoixant, omnipresent, un teló de fons efectiu a l’hora de transmetre una sensació d’ofec al lector. El final també l’he trobat memorable: en poques pàgines, Jonasson fa encaixar de manera magistral el que semblaven peces disperses sense cap ni peus.

Per acabar diré que L’Ombra de la Por és una novel·la decent per a qui busqui una lectura lleugera o estigui interessat en la literatura d’un país del que poques vegades en podem llegir coses en català, però probablement decebrà el nucli dur dels amants de la novel·la negra o els que anhelin descobrir una nova Agatha Christie.

Imatge extreta de dreamstime.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s