Avui us ofereixo un relat curt que em va venir de cop i volta al cap. Un regal que em va fer el meu cervell, per dir-ho d’alguna manera. Vaig dubtar si escriure’l, i una vegada el vaig haver escrit, vaig dubtar si fer-lo públic.
Però em vaig dir: què coi! Escriure serveix precisament per això. Per explorar aquelles situacions que és millor no trobar fora del paper.
Esteu avisats.
CLICA AQUÍ PER DESCARREGAR “PÚRRIA”
Si us ha agradat, trobareu més contes espontanis i gratuïts a “El ca i altres narracions“.
Sota la pols de les golfes 
Doncs sí, amb les mogudes que han hagut últimament amb temes així, doncs igual sí que era per a pensar-s’ho. Però, com tu dius, per a això existeix la ficció: per a poder explorar aquelles coses que a la vida real serien impossibles, o que et fotrien de per vida Xb. Per sort, no estem als EEUU, a on fets així semblen tan habituals. Molt ben escrit :).
M'agradaM'agrada
Si, per això vaig dubtar, perquè podia ferir sensibilitats. Tampoc és la primera vegada que es presenta una història així. Hi ha una peli americana, “Elephant”, que també tracta el tema, però amb molta més cruesa. Gràcies per llegir-lo! 🙂
M'agradaLiked by 1 person
Ens posem amb contacte amb tu ja que la teva germana es va deixar el monader al taxi de la meva parella he fet una mica de detectiu per el Facebook
M'agradaM'agrada
Oh! I ja ha recuperat el moneder?
M'agradaM'agrada