El llop: veure el bosc a través dels ulls d’un depredador

Image result for EL llop joseph smith amsterdam

 

El Llop és una novel·la curta escrita pel -llavors jove- escriptor londinenc Joseph Smith. Tingué remarcable repercussió a les fires del llibre de Frankfurt i Londres. A la contraportada de l’edició que aquí ressenyo, a cura d’Amsterdam Llibres i traduïda per Ernest Riera, s’hi llegeix:

Agosarada. Elegant. Salvatge. Una novel·la que defuig qualsevol intent de descripció convencional.

Amb un bagatge així, qui podria resistir-s’hi?

El llop és, certament, una novel·la que defuig qualsevol intent de descripció. És difícil classificar-la dins dels gèneres convencionals; si m’insistiu, us diria que és una faula, però no de les típiques que es poden explicar una nit a la vora del foc. Al llarg de les pàgines de la seva novel·la, Smith desenvolupa el protagonista, el fa evolucionar, mostra les diferents capes de la seva… “animalitat”. Aquest és el punt fort de la novel·la; el lector té la sensació d’endinsar-se en l’esperit del llop famolenc; veu a través dels seus ulls salvatges, sent les olors a través del seu musell, tasta la sang a través dels seus ullals. Servint-se d’un llenguatge, que, òbviament, ha estat creat per i per als humans, Smith fa parlar el seu llop amb sorprenent credibilitat.

Image result for EL llop joseph smith

Per altra banda, i cenyint-me encara a les línies de la contraportada, el Llop no és una novel·la convencional. No és una història per llegir a la lleugera. Un ha d’estar d’humor i disposar a enfrontar-se a la prosa lenta, altament evocativa que Smith desplega. Smith, o el llop, no descriu la realitat; més aviat sembla que la sobrevoli, planant-hi a poca alçada, perquè en rebem tan sols una llunyana impressió modulada per les seves incomptables metàfores. Reconec que a les primeres pàgines, l’estil m’ha encisat. A la llarga, però, se m’ha fet pesat, i he acabat llegint en diagonal. Personalment, m’ha tret una mica de polleguera la mania d’Smith de dir les coses dues vegades; una més o menys directa, i una altra servint-se de la metàfora. Per exemple:

Ara que ens movem tan a poc a poc, aviat em sento reposat (manera directa), el cansament s’escola de les meves potes i es perd en la foscor entre els arbres, potser fins i tot entra dins dels arbres (metàfora). És una nit preciosa […] i sabent que segueixo una presa inhalo profundament l’aire (manera directa), ensumo el bosc i la neu i per damunt d’això l’olor de la bèstia que s’arrossega pel terra (metàfora)“.

Aquest recurs, del qual Smith, segons el meu parer, abusa, afegeix un llast que alenteix narració i esparvera el lector.

Smith s’esforça per dotar la narració d’un rerefons filosòfic sobre el lloc que cadascú ocupa dins la perfectament coordinada maquinària natural. És positiu que, a  més de les aventures i desventures d’un sanguinari depredador, la història ens ofereixi quelcom sobre què pensar, però en aquest cas he tingut la sensació que Smith intentava emular la veu de grans pensadors com Herman Hesse, quedant-se, naturalment, curt.

En línies generals, el llop és una obra decent. Una digna entrada de Joseph Smith al camp de la novel·la. Té la part positiva de saber submergir-nos en l’existència del depredador caní i transmetre’ns efectivament les seves angoixes i dolors. Parts negatives: una prosa innecessàriament lenta, una xic pretensiosa, i un rerefons filosòfic que, malgrat el que diu la contraportada, no ha arribat a canviar gens ni mica el meu món.

VALORACIÓ: 3/5

Image result for EL llop joseph smith

 

Imatges extretes del mateix llibre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s