L’univers cap a Astralcanães

 

astralcanaes_portada

L’espai exterior. Obscura i ignota immensitat, llar d’incomptables mons inexplorats i criatures de naturalesa incomprensible. La diversitat del nostre univers és virtualment infinita; Astralcanães la reflecteix prou bé, tot i la seva limitada extensió. Una vegada més, darrera d’aquesta obra trobem a Fantraginers, editorial lliure i sense ànim de lucre.

Astralcanães. Divuit relats sorgits de la imaginació de quinze autors i autores, quinze estils tan singulars com els planetes d’un sistema solar. Alguns, com Utopia, LOL?, de Jamie Wahls, poden encasellar-se dins la dins de la ciència-ficció dura, d’altres són d’índole més laxa com El forat de Josep Albanell. Alguns, com Les Maedéus de l’espai exterior, de Toni de L’Hostal, abandonen la ciència-ficció i s’aventuren en l’absurd, i d’altres, com Comunicat, de José Luis Carrasco, gairebé podrien considerar-se microrelats. L’humor és present en la majoria de contribucions; en algunes cala ben a fons, en d’altres tan sols salpebra la història.

tortuga-cantor-tierraL’obra conté peces de quatre, o fins i tot de cinc estrelles; a El forat, de Josep Albanell, se’ns explica les conseqüències de l’aparició d’un forat interdimensional en ple centre de Barcelona; a R+D+I (Recerca+Desig+Insensatesa), Oscar Pàmies ens ofereix una comèdia d’embolics intertemporals que, malgrat recórrer una vegada més al tema de les paradoxes, fa gala de remarcable bon humor i desimboltura estilística; a Les Mãedéus de l’espai exterior, Toni de l’Hostal ens ofereix la divertida crònica d’una invasió de marededéus furioses i gegantines (un argument que ben bé podria ser d’un capítol de Rick i Morty); a Desdejuni continental, José Luis Carrasco ens explica, en una pàgina (llàstima que no fossin més), la “delicada” convivència entre un repulsiu ésser carnívor i els turistes en un hotel de platja; a La invasió dels homes pistatxo, Toni de l’Hostal torna al tema de les invasions per oferir-nos un relat de caire més sentimental sobre la repressió dels pell-roses sobre els pell-verdes en un planeta indeterminat; a L’hipnotitzador de cinc potes, Tony Jim ens transporta al gènere de la space-opera amb una història molt ben lligada sobre la captura de, doncs això, de l’hipnotitzador de cinc potes; a Taverna GLX, Ester Enrich ens explica com de difícil n’és, treballar al ram de l’hostaleria, i com d’heroica es torna la gesta si els clients no són humans sinó alienígenes de caràcter furibund i gustos inescrutables; i, finalment, a Treball Insalubre, Pablo Arreche ens horroritza amb un sanguinolent conte de terror galàctic als confins del sistema solar.

58

Tots els relats, també els que m’han agradat menys, contenen bones idees de fons, però en alguns d’ells els falla el tractament: a La importància de ser E.R.N.E.S.7, trobo que Francesc Marí espatlla el conte amb una final un pèl forçat, afegint masses explicacions que treuen el lector de la història; o a Reacció química, de Fernando Cañadas, crec que és una mica surrealista que, mentre el pilot d’un bòlid de carreres zigzagueja per un perillós congost del desert, pugnant per conquerir la primera posició de la graella, tingui cap per embolicar-se en una discussió amb els altres membres de l’equip sobre qui s’emportaria més mèrit en cas de victòria.

Vista globalment, Astralcanães és un recull amb algunes contribucions de qualitat molt notable i que ens ofereix un bon tast del que possiblement ens aguaita més enllà del blau del cel. Li hagués posat un 4/5 si no fos per algun conte que, al meu gust, trontolla una mica. També he notat la presència d’expressions que són un calc del castellà, com ja em puc pegar amb una pedra a la boca o el remor va deixar d’escoltar-se. Trobo molt positiu que autors que normalment escriuen en castellà s’engresquin amb el català, però veure impresos barbarismes així fa mal als ulls. En definitiva, Astralcanães desplega una riquesa de temàtiques i estils que la fan una lectura recomanable, però una ronda extra de correccions i una selecció dels relats més estricta hagués donat un resultat més lluït.

VALORACIÓ: 3/5

 

Imatges extretes de insolitanaturaleza.blogspot.com (primera), neox.atresmedia.com (segona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s