Quiroga: quan l’amor, la bogeria i la mort formen un tot indestriable

 

Com molts d’altres, fou Edgar Allan Poe qui m’obrí les portes del submón dels contes macabres. Com molts d’altres vaig caure embruixat per les seves filigranes narratives, pels vistosos ornaments retòrics i per les frases dilatades fins al punt de contenir el seu propi inici, nus i desenllaç. I, com molts d’altres, vaig intentar imitar les maneres del mestre i vaig assolir resultats qüestionables.

Amb Poe vaig iniciar la travessia que em va dur fins als tres autors que m’han deixat petja més profunda; tres plomes procedents de tres puntes del mapa però amb un anhel comú: despullar la narració de de qualsevol virtuosisme tècnic que pugui distreure el lector de la cruesa inherent en la història. Aquestes tres plomes, que abanderen un estil aparentment senzill però fora de l’abast de la majoria, són les de Robert Louis Stevenson, Jack London i Horacio Quiroga.

De Stevenson ja n’he parlat en una ressenya anterior (tot i que no dels seus contes) i de London és probable que ho faci més endavant. Centrem-nos ara en Quiroga, concretament en la seva obra Cuentos de amor de locura y de muerte, publicada per Ediciones menoscuarto.

12367869

Parlar de Quiroga (1878 – 1937) és parlar de la ploma més radical de l’Uruguay i del primer escriptor llatinoamericà que va postular sobre la tècnica del conte. La seva vida sola ja dóna per escriure una novel·la negra: orfe de pare des de ben petit, va presenciar el suicidi del seu padrastre i el letal accident d’escopeta que va matar el seu millor amic. Es va casar, sí, però el matrimoni va acabar fatalment el 1915 quan la seva esposa, Ana María, es va… suïcidar.

Seguint la corrent de l’època, el jove Quiroga va començar flirtejant amb la poesia, i fins ijungla tot va viatjar a París, delerós d’impregnar-se de l’esperit bohemi i traslladar-lo a les seves composicions. Només tres mesos després, però, frustrat i havent abandonat la poesia, va canviar els acolorits boulevards parisencs per l’oclusiva selva de Misiones, al nord de l’Argentina. Allà va ser testimoni de la irrupció del capitalisme i del seu acarnissament amb les comunitats indígenes. Durant anys, Quiroga va anar alternant la selva de Misiones amb la jungla urbana de Buenos Aires on, malgrat les nombroses col·laboracions amb publicacions del moment, mai es va acabar d’adaptar, fins que el 1937, va preferir que fos el cianur i no el càncer qui acabés amb la seva vida.

Quiroga fou, malgrat la seva existència truculenta, un romàntic apassionat. És inevitable, però, que els nombrosos infortunis que el castigaren traspuïn al paper. Els Cuentos de amor de locura y de muerte estan impregnats de passió (que frega l’eròtica en algunes descripcions del gènere femení), una passió lligada a la bogeria i a la mort. Fixeu-vos que el títol, Cuentos de amor de locura y de muerte, no té coma. No es tracta d’un error tipogràfic. Què enfatitza, la seva omissió? Potser que amor, bogeria i mort, són tres etapes d’un procés immutable, o parts indestriables d’una mateixa cosa? L’amor desemboca en bogeria, o és, en essència, bogeria? No és a vegades estimar morir una miqueta?

garrapata1234La mort entra amb força a peces magistrals com La gallina degollada, El almohadón de pluma, A la deriva o La insolación; els personatges l’afronten o bé amb covardia, o bé amb resignació, o bé s’hi llencen de cap acceptant-la com a destí ineludible. Bogeria també n’hi ha a dojo; bogeria que engendra amor i amor que engendra bogeria a La meningitis y su sombra; bogeria pels béns materials que impulsa l’home a traspassar els seus límits a Los pescadores de vigas, o bogeria sobrenatural a Los buques suicidantes. I finalment trobem l’amor romàntic com a motor de Una estación de amor; o l’amor per la llibertat a El alambre de púas i Los mensú.

La natura, malgrat no estar inclosa en el títol, transcendeix de l’exercici de mer teló deFigura-7-Canoa-en-el-rio-Paraguay-Probablemente-Lengua-Fotografia-positivo-de-GB fons i embolcalla l’acció, modulant-la, esdevenint-ne part essencial: un estiu tòrrid propicia el que podrien ser al·lucinacions a La insolación, o la selva, voraç i despietada, infon falses esperances al personatge de La deriva, desencadena el desenllaç de La miel silvestre i actuant com a força d’implacable neutralitat a Los mensú i a Los pescadores de vigas. I entremig de tanta convulsió, un descans, buf d’aire fresc estratègicament situat: Nuestro primer cigarro; un relat que des de la seva òptica infantil ens estalvia les cruentes idiosincràsies de la vida adulta.

“Toma a tus personajes de la mano y llévalos firmemente hasta el final, sin ver otra cosa que el camino que trazaste”.

Aquesta cita constitueix un dels punts del decàleg inclòs al final de l’edició de menoscuarto (que a més dels contes d’amor-locura-muerte conté un apèndix amb contes suprimits per l’autor i les seves reflexions sobre la tècnica del contista), i resumeix amb certitud l’estil de Quiroga, que sap, des de la primera línia, on vol arribar, oferint-nos així històries precises i mordents com un dard de sarbatana. Llegir Quiroga és beure del doll de significat que emana de les seves paraules. No n’hi sobra ni n’hi falta cap. No en va Quiroga es va esmerçar per eliminar floritures, circuml·loquis, divagacions; en definitiva, qualsevol cosa que allunyés la prosa de la simple brutalitat de la realitat que volia retratar.

Opinió personal? Aquest llibre és una obra mestra. Si llibres així, llibres que t’acceleren les pulsacions, llibres que et deixen sanglaçat tot i haver-te ensumat la tragèdia d’antuvi, fossin lectures obligatòries a l’escola, no faria falta cap tipus de foment de la lectura. L’unic defecte que li veig és, en alguns contes, un excés de romanticisme que frega el culebrón (especialment a Una estación de amor) i la presència d’alguna narració que, tot i d’un estil remarcable, no aporta gaire, com Los buques suicidantes.

VALORACIÓ: 5/5

 

Imatges extretes de definicion.mx (primera), hablemosdeinsectos.com (segona), researchgate.net (tercera)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s