L’Intrèpid Mike se la juga al més remot dels planetes

Intrepid_Mike_portada

Imagineu-vos un Indiana Jones nascut, posem per cas, al segle XXX. Doncs aquest és l’Intrèpid Mike. A cavall entre el famós arqueòleg i el no menys famós contrabandista espacial Han Solo, Mike és un soldat de fortuna mancat de lligadures morals i afectives i amb l’hedonisme com a única ambició. Perseguint aquest objectiu s’embarca en una missió en aparença fàcil i amb perspectives d’una suculenta recompensa. El que no sap és que les coses se li complicaran fins al punt de posar en perill la seva integritat física.

L’artífex d’aquesta narració curta (tan curta que no sé si qualificar-la de conte o novel·la curta) és, de nou, Francesc Marí, un autor que ja he ressenyat. Aquesta vegada, però, Marí no s’endinsa en el terror còsmic lovecraftià sinó que experimenta amb les aventures espacials. El llibret em va cridar l’atenció perquè el personatge principal em recorda a un de creació pròpia i va fer gràcia comprovar fins a quin punt arribaven les similituds.

Les aventures de l’Intrèpid Mike cau de ple dins el gènere de la space opera, amb totes les implicacions que això comporta. Personalment no sóc gaire fan d’aquest tipus de ciència-ficció, on la ficció engoleix i fa desaparèixer la ciència. No em sembla realista la idea d’un univers on la majoria de planetes són compatibles amb la vida humana i, com a tals, estan habitats per criatures quasi-humanes que parlen el mateix llenguatge que nosaltres. A Les aventures de l’Intrèpid Mike l’espai hi és present però només serveix de taló de fons per desenvolupar l’aventura. Podríem canviar la nau espacial per un vaixell de vela i els planetes per illes en un oceà i explicar exactament la mateixa història.

image_4267e-Deep-Space-Travel

Deixant de banda les meves discrepàncies amb el gènere, he de reconèixer que la història en sí em va atrapar fins al final. Marí fa gala d’un humor arriscat i sense inhibicions; es nota que escrivint s’ho ha passat bé, i si l’escriptor s’ho passa bé, el lector també. La narració és àgil, supura acció, els capítols passen veloços sense que el lector se n’adoni. Tot i que el planeta on aterra l’Intrèpid Mike no és especialment original (em recorda a un capítol de Futurama), l’aventura amaga multitud de girs inesperats i una traca final davant la qual no em vaig poder estar de riure.

Així que, malgrat la meva poca predisposició a la space opera, no puc sinó recomanar Les aventures de l’Intrèpid Mike. Farà les delícies tant dels amants del gènere com dels de les novel·les d’aventures en general. Abstenir-vos-en, però, si avorriu les bromes sexuals. La història n’és plena a vessar.

L’edició d’aquesta obra ha estat possible gràcies a Fantraginers, una editorial cooperativa sense ànim de lucre.

VALORACIÓ: 3/5

Imatge extreta de sci-news.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s