Encontre ancestral, el mal continua aguaitant

“A l’estatge de R’lyeh, el difunt Cthulhu espera somiant”. Aquestes són les paraules que, amb molt d’esforç, la doctora Helen Towers va aconseguir traduir del llibre maleït. Les mateixes paraules que un ancià del Vietnam xiuxiuejava al llindar de la demència. Unes paraules que també resumeixen Encontre Ancestral, l’obra de Francesc Marí (Barcelona 1988) que ocupa aquesta entrada.

portada_encontre

Encontre Ancestral està editada i publicada per Frantraginers, una editorial cooperativa i sense ànim de lucre compromesa amb la literatura fantàstica en català. Un projecte interessant i sens dubte necessari, ja que omple un nínxol literari típicament buit en el nostre idioma. Esperem que això serveixi de precedent i en uns anys la oferta d’editorials dedicats a aquest gènere augmenti, ja posats a demanar, exponencialment, si pot ser.

Però passem a parlar d’Encontre Ancestral. Ja des del primer paràgraf, on apareix la coneguda Universitat de Miskantonic, ubicada al cor d’Arkham (Massachusetts), se’ns revela la intenció de l’autor de rendir homenatge a H.P. Lovecraft i engruixir la llista de mites apòcrifs. Aquest se’ns presenta en forma de novel·leta de quelcom menys de 70 pàgines, una longitud que encaixa perfectament amb les aspiracions de la història. La prosa de Marí és àgil i concisa i aborda sense complexos els punts clau sense embrancar-se en dissertacions innecessàries.

L’obra es deixa llegir bé i compleix amb la funció primordial de la literatura, que és entretenir al lector. He trobat a faltar, però, una mica més de desenvolupament. Tot i que és una obra correcta, com si tingués por d’arriscar-se en terreny pantanós l’autor no abandona l’empara de de l’esquema típic dels mites. Cthulhu aguaita, esperant el moment d’alçar-se i recuperar el que és seu. Trobo que l’autor, ja posats a escriure un altre mite, hauria pogut aprofitar l’esforç per enfilar-se un esglaó més, afegir ni que fos una cirereta a la recepta establerta pel mestre Lovecraft.

Alguns punts de la història no m’han quedat clars. Quina és la funció del capítol de Napoleó? I el final, un xic precipitat. Per què desaprofitar amb una resolució de mitja pàgina tota la tensió acumulada?

Però malgrat les seves limitacions, Encontre Ancestral és una narració correcta que val el seu temps, i que compta amb alguns capítols d’estil remarcable (el meu preferit, el del búnker alemany). Especialment recomanada si hom vol iniciar-se als Mites de Cthulhu però la prosa de Lovecraft li sembla massa enrevessada. Perquè el que realment importa no és qui els escriu; el que realment importa és “si aquest ésser està viu o mort, dormint o despert, en aquest món o en un altre”.

VALORACIÓ: 3/5

DoxY2EVXUAEBm6K

Imatge extreta de Twitter @andreewallin

Hi ha un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s