Stephen King se’ns destapa

Image result for escriure memòries d'un oficiImage result for mientras escribo stephen king

 

Avui us vull presentar un llibre singular: Mientras Escribo, o en la versió catalana Escriure, memòries d’un ofici, publicats, respectivament, per deBols!llo i L’Altra Editorial. És una obra que no encaixa en cap de les categories d’aquest blog, perquè no encaixa tampoc en cap dels gèneres convencionals. És un manual d’escriptura? És una autobiografia? És un assaig sobre l’acte, tan idealitzat per alguns, de buidar el pap en un foli o una pantalla d’ordinador? És, de fet, una mica de tot.

El llibre té diverses parts: la primera, autobiogràfica. L’ascensió d’un astre. La segona, teoria novel·lada. Explicacions lliures d’avorriment sobre com exercir la narrativa. La tercera, el drama; no hi ha llibre de King sense ell. El relat de l’atropellament que el va tenir setmanes postrat al llit debatent-se entre la vida i la mort. I finalment, uns annexos on ens mostra la diferència entre un text cru i un de revisat i ens proporciona una llista de lectures recomanades.

Image result for escritor desesperadoA la part autobiogràfica, l’Stephen ens parla de la infància i l’adolescència; de com ell, ara tan consagrat, ha patit tant com qualsevol que avui dia lluiti per publicar el seu primer conte. De com va escriure Carrie encofurnat en una roulotte i de com col·leccionava notes de devolució. Del seu entorn, de les seves addicions, del seu amor. És un relat amè, amb el qual és possible sentir-se identificat i que, tot i que ell ens digui el contrari, es llegeix com una novel·la i proporciona un gaudi equivalent. He de reconèixer que cal ser valent per posar alguns dels passatges menys agradables a l’abast de les masses. Gràcies, Stephen, per compartir-los.

A la segona part l’Stephen ens revela alguns trucs narratius que poden usar-se per embellir històries, trucs que ha usat ell, sens dubte, per fer tan llegible una dissertació tan teòrica. Trobo, però, que el títol, “Escriure”, no li escau. Jo hagués titulat aquesta secció “Escriure com jo”. És un text perillós, com el Necronomicon. Tot i que alguns consells poden ser d’ajuda, qualsevol que els segueixi al peu de la lletra corre el risc d’amputar-se l’estil. Posaré un exemple: l’Stephen odia els adverbis. Els odia amb totes les seves forces. Si fos per ell, els mataria un per un de la manera més sàdica que se li ocorregués. Significa això que hom s’ha d’esforçar per exterminar els adverbis del seu text? Sí i no; a vegades, un adverbi afegeix una necessària nota de color al verb. És clar que abusar-se és perniciós, però també ho és tirar cap a l’altre extrem.

A més a més, trobo que peca d’intransigent. L’Stephen ens diu que ell escriu 2.000 paraules al dia, cada dia (Nadal i Cap d’Any inclosos), i que per anar bé un escriptor novell hauria d’escriure’n almenys 1.000 i no tenir més d’un dia de descans a la setmana. Fes-ho, estimat company escriptor novell, i probablement acabaràs amb la paperera plena de boletes de prosa sense sentit i el cap com un timbal. Jo sóc partidari de visualitzar abans d’escriure. Encara que això impliqui dos o tres dies sense tocar el bolígraf. I quan per fi ho tinc redactat, rares vegades passa de les 1.000 paraules. El més important és que cadascú escrigui de la manera que li dicti el cor, i ser conscient que la fama de King és, de qualsevol manera, inassolible.

Image result for narrative arithmetic
Ho sento, la fórmula màgica no existeix

En tercer lloc, algunes de les eines que ens proposa són, malauradament, irrellevants per a nosaltres, els escriptors catalans. Nosaltres no disposem del Writer’s Digest i tan sols podem enviar els nostres contes a dues o tres revistes diferents. Una pena.

Al capítol següent l’Stephen ens explica l’accident que va patir l’estiu de l’any 2.000 i que gairebé li costa la vida. És una història interessant ja que rares vegades es pot llegir un testimoni així des del punt de vista de l’accidentat. Malgrat tot trobo que si l’Stephen hagués volgut ser tan breu com diu al pròleg l’hagués fet més curta. Finalment, als annexos se’ns inclouen dues versions del mateix text que ens dóna una idea de què eliminar i de què reescriure per tal de mantenir enganxat al lector al nostre text, i una llista de lectures recomanades. Bé.

Per resumir diré que és un llibre que val la pena llegir si es vol saber més sobre l’home que hi ha darrera d’obres com It i La Resplendor, i per adonar-se de escriure no és un camí de roses i que tampoc ho ha estat pels autors que avui ens envien els seus llibres des de l’Olimp. Per altra banda, precaució. Narrar bé és un art que es pot explicar, però no ensenyar. Seguir al peu de la lletra cada consell és un error. Per damunt de tot el que hom ha de seguir és l’instint. I si el que surt no guanya el premi Pulitzer, almenys serà sincer, i això és el més important.

“Aquest llibre és inútil. Si un és escriptor, ja s’haurà adonat per ell mateix de la majoria dels trucs que recomano. Si no ho és, aquest llibre no l’ajudarà en res.” Stephen King.

VALORACIÓ: 4/5

 

Imatge extreta de mangasverdes.es i medium.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s