Necessària apologia del conte

Fa un parell d’anys, remenant per la nodrida biblioteca dels meus pares, vaig trobar un volum titulat Antologia de contes modernistes, publicat el 1987 per Edicions 62. Com que en aquell moment ja em sentia completament atret per aquest gènere no vaig dubtar en agenciar-me’l sense ni tan sols obrir-lo. Quan, més tard, vaig fer una ullada als contes que incloïa, va colpir-me una sorpresa desconcertant: tot i preferir el conte, tot i preferir llegir en català i haver furgat incomptables prestatges de llibreries en busca de nou material, amb prou feines reconeixia tres autors de l’antologia: Santiago Rusiñol (el qual recordava d’haver-lo estudiat breument a primària), Víctor Català (hi ha una plaça a la meva ciutat amb aquest nom) i Prudenci Bertrana (el nom em sonava d’haver-lo sentit no sé on). Patètic. Vergonyós.

antologia-de-contes-modernistes-jordi-castellanos

Després d’haver-ne llegit la major part, vaig constatar que la qualitat d’alguns dels relats de l’antologia era remarcable. Aleshores em vaig preguntar: per què cap d’aquests autors, alguns dels quals havien mort feia tan sols 50 anys, havia trascendit significativament fins l’actualitat? És l’oblit el destí ineludible de tot contista català?

En la meva opinió, el panorama literari actual és víctima d’una paradoxa. Per una banda, concebre un conte requereix menys temps i menys esforç que una novel·la. Si s’esdevé l’assot de la inspiració, és possible vomitar un bon conte en un sol dia. A més a més, la seva escriptura es veu esperonada pels incomptables concursos literaris, alguns d’ells amb suculents premis, que situen el límit de paraules dins dels estàndards del que es considera conte. Finalment, en la frenètica societat actual, on la brevetat és considerada una virtut, el conte s’hauria d’alçar com a gènere literari per excel·lència.

Sorprenentment, però, el mercat editorial no està inundat de contes. Aquest gènere continua marginat de les masses, que continuen preferint les llargues distància com la novel·la, les trilogies, o les heptalogies.

A la gent li agrada submergir-se en les històries. Fer-se amic dels personatges, acompanyar-los a través de pàgines i pàgines, postoposar el dolorós acomiadament tant com sigui possible. És cert que, si una novel·la és bona, un desitja que no s’acabi mai; però novel·les que t’arribin d’una manera tan profunda són terriblement escasses. Altres  prefereixen la novel·la perquè més pàgines ofereixen la possibilitat d’una millor ambientació. Això és útil en cas que hom vulgui aprendre sobre una època històrica d’una manera més amena que llegir un llibre de text, o evadir-se del tedi de la vida diària tot submergint-se en elaborats móns de fantasia. A vegades, però, m’he indignat en llegir best-sellers de cobertes enfundandes en jaquetes rutilants que ofereixen una ambientació impecable però pagant el preu d’una història insulsa al voltant de personatges plans i estereotipats (La Catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones, n’és un exemple).

És cert que el conte no pot oferir móns complexos o personatges amb els quals amistar-se. Un conte, com a molt, constituirà una experiència literaria de dos dies. Que té el conte, però, que no tingui la novel·la? Un bon conte té el poder de sacsejar-te amb la prestesa i la virulència d’un glop d’absenta; un bon conte t’accelerarà les pulsacions, t’elevarà fins a les altures i i et deixarà anar perquè caiguis en caiguda lliure, o a través de trepidants revolts que faràn que quan arribis a baix et preguntis: què ha passat? Un bon conte és com una píndola literària hiperconcentrada: per llegir en un instant, per reflexionar-hi tan com es vulgui.

absenta-8990-verde
Literatura hiperconcentrada: t’hi atreveixes?

Des d’aquí faig una crida als editorials perquè dónin més ales a aquest gènere mal anomenat menor; que ressucitin els autors oblidats, que confiin en els autors novells. A les revistes literàries especialitzades (Catarsi, Doll de Tinta, Inèdits, Branca, per anomenar-ne unes quantes) que facin un esforç per incrementar la seva visibilitat, per ser presents en quioscos i llibreries. I a la societat en general, que si no ho ha provat, que ho faci: submergiu-vos en els contes, atreviu-vos a pujar a la muntanya russa.

Hi ha 2 comentaris

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s