Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics. Fantasia “made in Catalonia”

És cert que l’elenc fantàstic mundial, engendrat al llarg de segles de producció literària, és vastíssim i assoleix cotes molt altes de qualitat. Però per molts i molt bons que siguin els autors estrangers, sempre il·lusiona submergir-se en la lectura de fantasia de escrita a casa nostra, el catàleg de la qual no és, ni de bon tros, tan ampli.

Avui us vull parlar d’un recull que es pot encasellar en aquesta rara categoria de fantasia original en català: Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, publicat per edicions SECC i que podeu descarregar per un preu social (a canvi de compartir la descàrrega en alguna xarxa social) a Lektu (clicant aquí).

histories_de_les_terres_albes_i_altres_relats_fantastics_6729_1nZYc3c9

Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics es tracta d’un recull de contes de diversos autors i que abasta un ampli ventall de gèneres i estils, anant des de llegendes de caire més tradicional fins a la ciència ficció, passant per fantàstic i el paranormal. Algunes històries inclouen, al final, links informatius per si es desitja saber més sobre el fenomen o ésser que s’ha tractat, un detall molt considerat.

En general, crec que el llibres està ben equilibrat en el nombre d’històries pertanyents a cada vessant temàtica, però no en la qualitat. Personalment, trobo que les llegendes comparteixen totes un mateix problema: es queden curtes de paraules. Amb una mica més de text s’hagués pogut esprémer tot el suc a unes idees de base prou bones. La part de ciència ficció, per altra banda, m’ha sorprès molt gratament. Però no ens avancem als esdeveniments i anem comentant els contes un per un.

El recull l’obre Coll Blanc, d’Alicia Gili, una història ambientada en l’Edat Mitjana on se’ns relata la vida de l’Alba, una noia nascuda en la tempesta i dotada d’un poder molt particular. Punts positius: l’ambientació és excel·lent. Es nota que l’autora domina el tema. I realment m’ha agradat la figura de l’Alba, valenta i poderosa. Punts negatius: alguns moments es passen massa de puntetes. Una mica més de text hauria vestit la història d’una manera més lluïda. I el final tampoc m’ha acabat de fer el pes, però això va a gustos.

Image result for witch white
devianart.com

El segueix En una galàxia poc llunyana, de Sergi G. Oset. Un conte de ciència-ficció narrat per una rata alienígena i bandarra que ens explica les seves peripècies quan encalla a la Terra junt amb la seva tripulació d’indesitjables. És el conte que he trobat més ambiciós i original. Tot i que el principi és una mica confús i s’ha de llegir amb calma, una vegada canalitzada la història l’autor ens sap guiar cap a un final inversemblant però creïble. La única pega que li veig és un abús de comparacions (algunes massa arriscades) però bé, això és culpa de la rata, que és qui narra la història.

Després ve La Laia, en Roc i l’infermer de la boira verda, del menut. Una història de terror al més pur estil Goosebumps que narra les aventures de dos nens amb el pare malalt que s’hauran d’enfrontar a una estranya entitat per tal de salvar-lo. Un conte correcte però que li falla el final. No m’ha quedat clar si l’entitat era bona o dolenta.

Image result for ghost blue
digitalspy.com

Amb L’arbreda, de Carles Castro, tornem a les llegendes d’estil medieval. Fugint de la guàrdia, Edwing s’amaga, deliberadament, en un bosc encantat, un gest que li canviarà la vida per sempre. És el conte que m’ha agradat menys del recull. Tot i que l’estil és correcte, llegir-lo no m’ha despertat cap resposta interior. Unes quantes pàgines més l’haguessin dotat d’una atmosfera més densa, permetent al lector submergir-se més en la història, i haguessin aclarit alguns passatges ambigus. De tota manera, el final l’he trobat graciós.

Continuem amb Seqüeles, de Sílvia Romero i Olea. Un dels millors contes del recull. Una història de pura ciència-ficció que adverteix, sense caure en alliçonaments, dels perills de la genètica, a la vegada que pica l’ullet a una mítica sèrie de la infància i juga, en algun moment, amb el terror d’estil zombi-apocalipsi. Està narrat amb un estil àgil i directe, clar des de la primera línia. La ambientació científica l’he trobat molt fidedigna, i la idea de les galliteres, molt divertida (i pràctica!).

I finalment, tanca l’obra Hugo Camacho amb Transcomunicació bovina, l’altra joia del llibre. En ella, la Isabel contacta amb Belial i Pazuzu, dos estranys detectius, perquè l’ajudin a contactar amb el seu fill per advertir-lo d’un perill. És un conte que traspua humor, narrat amb bon ritme i que enganxa, i que desperta preguntes sobre si realment el que veiem és tot el que hi ha. Li he trobat, tanmateix, dos punts negatius. Un: el final no m’ha quedat clar. Potser un link explicatiu m’hagués ajudat a entendre’l? I dos: massa propaganda pro-veganisme; en alguns moments he tingut la sensació que se m’estava intentant convèncer.

Resumint, Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics és una aposta sense complexes de l’editorial SECC pel fantàstic en català que, tot i les seves limitacions, deixa palès que aquest és un gènere amb molt potencial a casa nostra.

Recomanable als amants de l’estrany, de l’especulació, de les llegendes o, simplement, a qualsevol que vulgui llegir quelcom diferent del que es troba normalment als aparadors de les llibreries.

VALORACIÓ: 4/5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s