Blacksad: viatge a les clavegueres de l’Amèrica dels 50

01203435701_g

John Blacksad, un nom obscur per un personatge torturat. Aquest és el gat detectiu que protagonitza de la novel·la gràfica de Juan Díaz Canales (guionista) i Juanjo Guarnido (dibuixant) publicada en català per Norma editorial. L’obra inclou quatre històries de llargària mitjana, independents entre elles i concebudes amb una dècada de decalatge entre la primera i la última, i dues històries curtes.

He de confessar que no sóc fan de les històries on els personatges estan encarnats en animals (en llegir-les no puc evitar preguntar-me si en aquests mons paral·lels també existeixen animals no humanitzats, i si aquest és el cas, què determina que un gat sigui detectiu o simplement gat? I què passaria si una cabra s’aparellés amb un gos, quina descendència tindrien? I les botigues de mascotes, què venen? Potser individus dels estaments més desfavorits de la societat? I el canibalisme dels restaurants que serveixen carn? En fi, multitud de preguntes que no són el tema d’aquesta entrada) però Blacksad és una excepció. El dibuix harmonitza a la perfecció els rostres humans amb elements animals i aconsegueix que el lector s’oblidi de l’aspecte de gat o de mussol o de cocodril dels personatges; un element que passa a segon pla i que resulta molt útil per insinuar personalitats.

200px-Blacksad_1_action

Les històries estan ambientades en els turbulentes metròpolis estatunidenques durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. La paranoia i el terror encara són palpables. John Blacksad, un detectiu privat que encaixa perfectament en els estàndards (solter, obsessiu, aficionat als foscos monòlegs interns, de mètodes expeditius i no sempre legals; potser és la seva excel·lent forma física el que el distingeix de la resta), investiga una sèrie de casos on hi tenen cabuda l’amor i el desamor, la droga, el racisme, conspiracions internacionals, l’opressió, els abusos de poder. Totes les històries les he trobat excel·lents; la meva preferida, si n’hi ha alguna, és L’infern, el silenci.

Això sí, és un llibre per llegir amb calma, observant els detalls, parant atenció a cada paraula. A Blacksad, tota vinyeta és essencial. Un petit objecte, una expressió, pot ser crucial per entendre el que succeirà després. Un servidor, que no és massa observador i no reté els noms amb massa facilitat, ha hagut de llegir cada història un parell o tres de vegades per captar-ne tots els matisos.

blacksad_pag01
John Blacksad, com tot bon detectiu privat, és un personatge torturat.

L’obra ha estat premiada multitud de vegades. I amb raó. El dibuix és un dels millors que he vist (en la meva limitada experiència en còmics) i els arguments tenen la profunditat que hom espera en les novel·les de detectius. Així que no ho dubtis, corre cap a la llibreria més propera i deixat arrossegar cap als foscos carrerons de l’Amèrica més truculenta.

Recomanable pels amants de les tradicionals històries detectius i de les històries on res és el que sembla.

El millor: els dibuixos realment et transporten on els autors volen fer-ho.

El pitjor: els diàlegs sovint s’han de llegir entre línies. Requereixen tota l’energia mental. Si s’està cansat, millor fer una becaina abans.

VALORACIÓ: 5/5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s