Els somnis a la casa de la bruixa: Lovecraft en estat pur

En una entrada anterior us he parlat d’un dels Mites de Cthulhu no firmat per Lovecraft. Ja és hora, doncs, que presenti alguna obra sorgida de la ploma del mestre del terror còsmic.

61eaDhBFI6L._SX316_BO1,204,203,200_

Els somnis a la casa de la bruixa és una altra petita joia del ric catàleg de terror en català de la col·lecció l’Arcà de l’Editorial Laertes. És un llibret prim que es llegeix en un dia i que narra la història de Walter Gilman, un brillant estudiant de càlcul quàntic que pretén trobar una explicació matemàtica als fenòmens màgics que en el passat menaren a més d’una bruixa a la pira. Per aconseguir tal propòsit lloga la rònega cambra on havia viscut Keziah Manson, una dona condemnada per bruixeria al segle XVII famosa per la seva inexplicable fuga de la presó. Com és d’esperar, Walter Gilman no triga a experimentar fenòmens sobrenaturals que el conduiran al llindar de la bogeria…

El llibre conté tots els ingredients de la literatura de Lovecraft: l’estudiant obsessiu, la casa decrèpita, el terror interdimensional, les rates a les parets, les desconcertants experiències oníriques. I com no, l’omnipresent Necronomicon, el llibre maleït que fonamenta bona part de la literatura de l’escriptor de Providence. A més a més, incorpora un personatge peculiar i que he trobat molt original: Brown Jenkins, la rata antropomòrfica, un ésser diabòlic que, tanmateix, poseeix una tènue vessant còmica molt inusual en l’oclusiva literatura lovecraftiana.

WitchBeer
http://according-to-god.blogspot.com

Punts negatius? No gaires. Potser són només manies meves, però m’ha semblat copsar un cert racisme en la prosa de Lovecraft? No és la primera vegada que em passa; ja en llegir Relíquia de un mundo olvidado, un relat integrant de la mitologia de Chutulu que el firma Hazel Heald però que en realitat fou escrit en gran part per Lovecrat, em va assaltar aquesta impressió. En Relíquia de un mundo olvidado, Heald (o Lovecraft) carrega contra polinesis i similars, tractant-los de gent embrutida i salvatge; a Els somnis a la casa de la bruixa, en surten escaldats els polonesos, els quals es comporten com gent ignorant i grollera.

Un altre petit punt negatiu que trobo normalment en els contes de Lovecraft és la sobrecàrrega d’adjectius altisonants com, per exemple, indescriptible, inominós, demencial, etc. que trobo que no fan més que entorpir el flux de la història. Però vaja, això són qüestions de gustos.

Finalment, no puc deixar d’esmentar l’excel·lent i molt acurada il·lustració de la coberta d’aquesta edició en particular, firmada per un tal Kim. En ella s’hi mostren tots els elements que componen la història, fins i tot les parets inclindades, exactament tal i com estan descrites al llibre. Bravo.

Resumint, Els somnis a la casa de la bruixa és una novel·leta indispensable pels fans de Lovecraft. Les descripcions de les realitats paral·leles i les dissertacions científiques en les que s’embranca l’autor poden resultar, però, quelcom farragoses pels no iniciats. Val a dir, però, que les descripcions de l’indescriptible són un dels punts i encants dels contes de Lovecraft.

El millor: Brown Jenkins. I el final escruixidor i trepidant a què condueix tot plegat.

El pitjor: en general, crec que la història s’hagués pogut escriure de manera més àgil. Aquest fet és el que em priva de valorar-la amb un 5/5.

VALORACIÓ: 4/5 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s