Petites píndoles d’acidesa administrades en forma de contes misògins

44469896

Fa temps, xafardejant per una d’aquestes llibreries low cost que venen llibres de segona mà a 2 euros, vaig ensopegar amb el nom d’una autora que em va causar un salt al cor: Patricia Highsmith (1921 – 1995).

Basant-me amb el que havia llegit amb anterioritat d’aquesta dona de mirada sorruda estava completament segur que aquell vell llibre que vaig extreure de la prestatgeria, Petits contes misògins, no em defraudaria. Ja el títol em va arrencar un somriure. Misogínia predicada per una dona. La autocrítica definitiva.

MV5BNjVmZDY1YzEtNjllOC00M2RlLWJiYjUtODAxYmExMjg4M2I3XkEyXkFqcGdeQXVyNTc3MjUzNTI@._V1_
Fotograma de la pel·lícula “Revolutionary Road” (2008)

L’obra consta de 17 contes, els primers realment petits (d’una pàgina d’extensió) i els sis o set darrers una mica més extensos, però no gaire (sempre per sota de les deu pàgines). En un sol dia em vaig polir la meitat del llibre, la dels petits relats, i he de dir que em va semblar un xic repetitiva. Diferents situacions que convergien sempre en un desenllaç semblant. Tot i així, la qualitat era present en el desenvolupament. L’autora sempre se les ha ingeniat per introduïr pel mig de la narració alguna frase d’aquelles que deixen petja, i per una sola d’aquestes frases ja val la pena llegir una pàgina sencera, dic jo. D’aquestes petites històries em quedo amb la de Oona, l’alegre dona les les cavernes. Els contes més llargs, potser degut a la llibertat que atorga una major extensió, mostren una varietat argumental més àmplia i uns desenllaços més canviants. El meu preferit: La paridora. No només del llibre, sinó en general.

En conjunt, Petits contes misògins és una obra que sota un estil amè i irònic aborda la cara més fosca de les relacions humanes, en concret, de les relacions de parella, i les conseqüències de viure sota el jou d’una societat ultraconservadora com la dels EEUU a mitjans del segle XX. L’esmolada ploma de Patricia Highsmith no perdona a ningú: l’autora no carrega tan sols contra les dones, sinó també contra els homes i les criatures. Malgrat la rapidesa amb la que es llegeixen els contes, hom no pot evitar parar-se a reflexionar al final de cada un d’ells i esperar que passi el regust àcid abans de començar el següent.

El millor: sàtira i crítica social profundes presentades en forma de lectura lleugera i refinat humor negre.

El pitjor: poca variabilitat en el desenllaç dels primers contes. A més, la traducció de la present edició és un xic imprecisa, i curiosament l’editora se’n discupla en una nota al peu de pàgina.

VALORACIÓ: 4/5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s