Una “larga marcha” per partida doble

9788497930017

“Aprofitant” que he passat una setmana amb febre he decidit tatxar quelcom que tenia apuntat a la meva llista de quefers des de feia molt de temps: llegir La larga marcha, una novela primerenca que el mestre del terror Stephen King va escriure sota el pseudònim de Richard Bachman per tal, segons el que he sentit dir, de no saturar el mercat editorial amb el seu frenesí creatiu. L’experiència d’aquesta obra ha estat, per a mi, una “larga marcha” per partida doble. En iniciar l’escolta (l’he escoltat en audiollibre, amb la febre no podia llegir) ja havia començat amb els antibiòtics. Sabia que em quedaven només 2 dies de convalescència. 2 dies per escoltar les 11 hores d’audiollibre.

L’argument de la novel·la parteix d’una premisa molt simple: en un present alternatiu (bé, lleugerament passat, en algun moment de finals del segle XX) en el qual Estats Units està sotmès a un règim estat totalitari, té lloc, cada any, la competició més demencial i popular de tots els temps: la “larga marcha”. Un grup de 100 afortunats adolescents han estat elegits per sorteig entre multitud de voluntaris han de caminar a un ritme mínim de 6,5 km/h, és a dir, a pas ràpid, des de la frontera de Maine amb Canadà fins a… no se sap on. Si algú baixa del ritme mínim, rep un avís. Si algú acumula 4 avisos, és abatut a trets per l’escamot de l’exèrcit que vigila la marxa. El guanyador, el darrer caminador en mantenir-se dempeus, rep el premi que ell desitgi. Qualsevol cosa.

Tot i ser una novel·la de mitjans dels anys 70, l’autor ja desplega les tècniques que l’han fet mestre del terror i suspens. Prosa clara, frases contundents, personatges complexos. La larga marcha no tracta tant de la competició en sí, sinó de la naturalesa humana. Què impulsa a algú a presentar-se voluntari per participar a tan malaltís reality show? Com pot la població d’un país apostar mils de millors de dòlars en semblant massacre? Els participants de la marxa, s’ajuden entre ells, o intenten que s’acabi la tortura com abans millor? Què faries tu?

Els personatges, les referències a la religió i a autors i cultura nord-americana són abundants, tal i com prima a les novel·les de Stephen King. També ho són les dissertacions sobre noies i sexe, tal i com prima en les converses d’adolescents. En aquest sentit, el realisme és absolut. Potser el que no m’ha agradat tant és que la novel·la es centri en el protagonista, enlloc d’enfocar les pors i ambicions de més d’un participant, en un estil més transversal com fa George R.R. Martin a Cançó de Gel i Foc. D’aquesta manera la novel·la hauria guanyat amplitud i neutralitat.

La larga marcha és una molt bona novel·la, que posa de manifest com de despietada pot arribar a ser la naturalesa humana, que ja en el present que vivim consumeix reality shows sense solta ni volta l’objectiu únic dels quals és degradar a la persona, i contempla els horrors de la guerra mentre dina. Arribarem algun dia a presenciar una competició així pels nostres carrers? El fet de que m’hagi trobat apostant mentalment sobre qui serà el següent caminador a caure, sumant-me d’aquesta manera a la multitud que segueix la marxa per televisió, em fa pensar que és possible. Espero equivocar-me.

El millor: novel·la de diversos nivells. La competició per una banda, les relacions entre els personatges per una altra. Trepidant i inquietant en cada capítol.

El pitjor: les referències a Déu i a la literarura se m’han fet carregoses. El primer passi, però no em crec que entre un grup d’adolescents es parli tant de literatura. I tampoc que es parli en absolut després de passar-se dies i nits caminant. Però suposo que això últim és necessari perquè hi hagi novel·la.

VALORACIÓ: 4/5  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s