La vampira de Barcelona: una immersió a la Barcelona més obscura

vampira_barcelona

 

Darrera aquesta corprenedora portada s’amaga una de les històries més esborronadores que he llegit mai en còmic; el relat fidedigne d’un dels mites més foscos de la Barcelona industrial de principis del segle XX: Enriqueta Martí, la mala dona, la roba-nens, un personatge tan sanguinari com enigmàtic, els tripijocs del qual no es van aclarir en el seu moment, ni s’aclariran mai.

Enriqueta_MartíEnriqueta Martí va néixer el 1868 a Sant Feliu de Llobregat pero no triga a traslladar-se a Barcelona. Una Barcelona molt diferent de la que ara coneixem, ofegada per la sobrepoblació (de 140.000 habitants al 1860 es va passar a gairebe 600.000 el 1912), la misèria i fum de les fàbriques. En aquest entorn hostil, una enorme fracció de la població exerceix la prostitució, i l’Enriqueta no hauria estat una excepció. Pero aquesta no fou la única de les seves ocupacions, ja que sembla de dia tambe demanava caritat. Era, però, quan queia el sol, quan es dedicava al més sinistre dels seus quefers.

D’ella se’n diuen moltes coses, i no pas gaire boniques. Que si segrestava nens orfes per prostituir-los, i més endavant matar-los. Que si del greix i de la sang de les seves víctimes en feia ungüents i pòcimes curatives per a la gent rica. Però la veritat és que només es va poder demostrar un dels segrests, el de la nena Teresa Guitart, que va ser descoberta viva per una veïna. Tota la resta rau en la fosca regió de l’especulació indemostrable.

Per què, doncs, planen tantes ombres sobre la figura de l’Enriqueta Martí? Tenia amics, o clients poderosos als que no interessava que les seves maldats s’aclarissin? Es va suïcidar a la presó, va morir de càncer d’úter, o va ser apallissada per les altres recluses? Tots aquests enigmes i molts altres són tractats amb mestria per Miguel Ángel Parra i Iván Ledesma, guionistes de la novel·la gràfica que encapçala aquesta entrada. El dibuix corre a càrrec de Jandro González, i he de dir que em sembla un treball excel·lent, detallista i ben documentat, que gairebé et fa sentir la fortor de sutge de les fàbriques. L’obra es complementa amb un pròleg i un epíleg molt que aporten informacio addicional sobre el personatge central.

foto_3248687_ca0e904e349c47232bd5e81fd5ff79e3

En resum, la Vampira de Barcelona es una obra cabdal que il·lustra d’una manera fidedigna i rigurosa la part més truculenta de la vida de l’Enriqueta Marti, el Jack l’Esbudellador català. Els autors es cenyeixen als fets documentats, sense incórrer en l’especulació gratuïta i el sensacionalisme, el que provoca que, en acabar el llibre, el lector senti que la lectura li ha donat més preguntes que respostes. Incògnites que, malauradament, em temo que avui dia són ja irresolubles.

De coses dolentes poques se’n poden dir. Potser el que he trobat a faltar és l’ús de més paraules catalanes que haguessin fet l’ambientació barcelonina més creible. Els autors ja usen aqueast recurs un parell de vegades, pero crec que s’han quedat curts.

El millor: tot. Rigor històric, diàlegs clars, personatges realistes i detallats, ambientació impecable. L’explicitat d’algunes vinyetes ha arribat a fer-me regirar l’estómac.

El pitjor: escassetat de mots catalans. Però això és una fotesa, vaja.

VALORACIO: 5/5

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s