Monetitzar la literatura, una proesa -només gairebé- impossible

La idea romàntica de l’escriptor que escriu perquè ho necessita, perquè li ho dicta el cor, i que no dóna cap importància a les retribucions econòmiques és lloable, i a més, part d’ella és indispensable per a esdevenir un bon escriptor. Un bon escriptor ha d’escriure perquè li piquen els dits, perquè les històries li ballen a la ment i li enterboleixen la visió. Si un no sent aquest impuls interior, les històries que escrigui no tindran força. Fa anys vaig llegir una frase a no sé ón, crec que dita per Jaume Cabré, que il·lustra molt bé el que vull dir:

Escric perquè, si no, m’escrivia a sobre.

Sí, un ha d’escriure per evitar escriure’s a sobre. Però, quin mal hi ha, si a més a més en traiem un bon pessic? Per a aconseguir-ho hi ha diferents vies, però gairebé totes elles acaben amb cul de sac.

Que un editorial faci cas a un escriptor novell és gairebé una utopia. L’autoedició generalment acaba amb una minsa quantitat de copies venudes que amb prou feines dóna per cobrir despeses. Blogs i similars tenen un rendiment monetari gairebé nul. I recitar les teves històries al carrer a canvi de monedes, doncs això no ho he provat, però no crec que sigui gaire rentable, tampoc.

En la meva opinió, la opció menys difícil de totes (encara que tan sols lleugerament) de guanyar pasta escrivint són els concursos literaris. Tan sols s’ha de guanyar i sentir com els diners cauen a la teva butxaca ipso-facto. A més a més, és una manera fàcil de que et llegeixin persones externes (almenys els membres del jurat), i si es té èxit és una empenta creativa remarcable. Ah, però, com es guanya un concurs literari?, us preguntareu. La resposta és una alineació perfecta de qualitat de la història, gustos del jurat, i suposo que els astres també hi ha de tenir alguna cosa a veure. Un humil servidor no n’ha guanyat cap, tot i que ha quedat finalista en un parell o tres; i després de reflexionar-hi una estona, podria dir que:

  • Terror, ciència-ficció, fantasia, no són gèneres guanyadors (a no ser que el concurs estigui tematitzat). Segons la meva experiència, els concursos convencionals preferèixen històries més tangibles, més de la vida real.
  • Coneix el jurat. Tan se val si la teva obra és boníssima; si no agrada al jurat, estàs fotut. Intentar esbrinar les seves professions et pot donar una pista dels temes que més els atrauen.
  • Prosa evocadora. És la que més bon resultat m’ha donat. L’ús equilibrat de metàfores que facin somiar són punts a favor. Però vigila, això pot jugar en contra teva. Si et passes, el conte pot quedar inintel·ligible. Si fas servir metàfores massa suades, quedarà insípid.
  • Coneix els teus límits. Si és el teu primer concurs, no vagis a per un premi de 2.000 euros. Competiràs amb autèntics titans. Intenta-ho primer amb un de més modest (posem uns 200 euros), i si el guanyes, ves escalant.
  • Cuida l’ortografia i la gramàtica! És obvi, però que consti igualment.

Dit això, només em queda remarcar que, si no guanyes, no et desanimis! El més probable és que el jurat no ha sabut apreciar la teva obra. Els Sex Pistols no va guanyar mai cap premi musical!

Si us animeu a provar sort, feu clic als llibres de més avall per accedir a la base de dades de concursos literaris. Que la ploma us sigui propícia!

 

header

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s